dilluns, 4 de gener del 2010

Crònica de la Carta als Reis Mags

Bon any nou!
Haig d’excusar-me pel meu pèssim començament del meu, nou, flamant, i reivindicatiu blog... desprès de no sé quans mesos només he escrit un post.... pèssim. Però aquest quadrimestre he estat molt allunyat de la nostra estimada Caseta Blanca. Ara, tot tornant, en podem dir quatre coses, sense “mancillar”, com em vaig comprometre, cap vaca sagrada... que ja que faig l’animal referència, em pregunto què són més: vaques que només remuguen i passegen en un feliç prat de gespa verda despreocupades, o sagrades, en quan a allunyades de la realitat.... I vull recalcar que he dit vaques, el femení, ja que si hi ha una cosa que falti als nostres estimats projectistes són ous per fer quelcom amb contingut pedagògic... tot i que ben mirat, potser hauria de dir toros, ja que s’ha de tenir ous per fer les classes com les fan.... Disculpeu-me! Volia dir “Toros Sagrats”.
Però abans de portar-me malament, i fer enfadar els nostres reis, faré la carta als reis, que en aquestes dates, toca:
“Benvolguts Reis d’orient , aquest any m’he portat molt bé (i no facis cas del què et diguis els meus professors de projectes, són uns mentiders). Per tant et voldria demanar, ja que pago:
- Professors de projectes, fixeu-vos que no he dit “nous” (això significaria que ja en tenim, la qual cosa no és certa), ja que ara com ara només tenim arquitectes (i sent generosos) que es deixen caure per les aules quan no tenen res a fer (Déu maleeixi la crisis, que fa que tinguin encara menys per fer, i per tant, vinguin més a classe, la qual cosa ha fet baixar significativament el nivell dels TAPs). És cert que també en tenim uns altres que no són arquitectes (perquè no han construït mai res excepte mil i una cabòries mentals), i que es fan dir professors... però aquests són encara pitjors ja que des que van acabar la carrera tenen por del món real, i es van tancar a l’escola (i encara no n’han sortit!). I és clar, d’això en fa tant, de temps, que no s’han adonat que Le Corbusier va morir (perquè quan ells van estudiar encara estava viu!), i clar, com que no surten no ho saben.... però vaja, millor que no ho sàpiguen, que encara els agafarà un cobriment el dia que ho acceptin. Aleshores s’adonaran que han dedicat la vida a un arquitecte mort...
- En el cas que sigui impossible portar professors de projectes, us demano que no ens portis més succedanis de la TALLA XM, que no han sortit gaire bé... de fet han sortit fatal. Tots els de la talla XM han fracassat arquitectònicament abans de començar... Al costat de tal drama, les tragèdies gregues són comèdies.
- Us demano que ens porteu dots de dibuix, ja que segons sembla no en sabem. I és un misteri veure com els nostres professors no deixen de dir-nos que no sabem dibuixar... El més curiós és que també ens ho diuen els nostres professors d’EGA!!!! La qual cosa em fa plantejar-me: perquè ens aproven? Si no sabem dibuixar, hauríem de suspendre, no? Però no, resulta que aprovem... Aquí hi ha molta gent que es queixa per vici!
- També voldria que ens portéssiu un hivernacle acabat, que el tema ja fa molt que dura. Ja veig que la cosa no s’atura, que ara ja tenim façana sud i estructura de passera. Però vaja, que a veure si els doneu una empenteta (millor alguna cosa més).
- També podríeu dur un bloquejador de senyal pels mòbils dels professors. Encara recordo quan la gent s’avergonyia quan li sonava el mòbil a classe. Ai! Quins temps aquells. Ara ensenyar el seu Iphone, o Blackberry sonant al mig de classe és un símbol de virilitat (la poca que els deu quedar). De fet potser ho fan per demostrar que no són uns fracassats i que encara tenen clients que els encarreguen feina. Però sigui com sigui, i encara que els temps evolucionin, continua sent una falta de respecte si mentre estàs corregint et deixin amb la paraula a la boca. Ja sé que tampoc m’escolten gaire mentre els explico el projecte, però com a mínim ho fan veure.
Ja sé que potser el què us demano és massa difícil, fins i tot per vosaltres que sou màgics. Però si vosaltres no ho resoleu, el pròxim pas haurà de ser Lurdes”

Salut!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada