Crònica de Fènix i les lletres

Crònica del Fènix

Desprès de molts dubtes personals, he decidit tornar de les meves ciber cendres. I per fer-ho, estreno aquest blog, que em sembla que no me’n podran banejar; tot i que els dits de la UPC són inescrutables!

Haig de dir que la meva decepció fou poca, i enorme, en veure que faig ser banejat; eufemisme de censurat. La part positiva fou veure que les meves crítiques eren escoltades, no contestades com tots hem pogut veure; i que tocaven molt a la vora de les seves parts més sensibles.... que ningú no pensi en res genital, sinó zenital. Ja que faig referència als seus egos que sí que volen, no com les seves dots arquitectòniques. La part negativa fou que no podria usar més el fòrum ETSAV. Cosa que no em sap especial greu ja que: un fòrum que no admet posts com els meus, i que és banejat sense previ avís i sense infringir cap norma (que no hi havia normes al fòrum ETSAV), no em sap greu no formar-ne part. És a l’únic dels fòrums que participo on podria succeir quelcom així. Ara bé, no cal lamentar-se més. Ja que de fet mai s’havia parlat tant de mi com ara.

Vull agrair molt especialment al grup 50/50 per haver-me donat suport, i sobretot els dono dues mil una gràcies per haver rescatat els meus posts dels confins del ciber espai! Gràcies 50/50 i tots aquells que m’heu donat suport!

Ara entrem en matèria. Torno per quedar-me, per dir el què penso jo, i molts altres també. Lògicament no és el què pensen altres professors que m’han censurat, i altres alumnes que pensen com ells. Ara bé, admeto que els “professors” s’hagin sentit malament per rebre crítiques. No estan acostumats a que se’ls digui la veritat. No obstant, en deferència a que tampoc són tant dolents, no tornaré a escriure el nom de cap d’ells. Prou mencionar explícitament. Per altre banda tampoc cal. Continuaré escrivint amb la mateixa regularitat irregular amb què he escrit fins ara. Quan esdevinguin coses interessant s de mencionar ho faré.

Per altre banda us convido a tots, especialment als que m’heu censurat, que participeu i comenteu les meves cròniques. Així doncs, sense més preàmbuls, comencem la primera crònica del nou temps, típica i fàcil: els TAPs de Lletra.

Per variar hi ha coses bones i coses dolentes (ens tenien acostumats a que només hi hagués coses dolentes). La cosa bona és que quasi amb qualsevol proposta es pot fer un TAP X i PFC decent. Cert és que n’hi ha alguns, massa, que sigui extremadament laboriós dur-ho a terme, no pel tema, sinó per la dificultat de mediar amb els professors responsables. Altres coses bones és que hi ha vaixells que finalment ( i per sempre més?) han salpat a alta mar i esperem que estiguin molt temps a alta mar. Per altre banda jo ja he començat a pregar perquè durant la seva deriva permanent no causin gaires estralls. Ara passem a les dolentes. Hi ha certes històries que mai passen a la història i que ens deixen, als que ens aventurem amb ells, empresonats... esperem que sigui lleu! Que amb uns escarcellers tant negligents marxaran tots els reclusos sense haver estat rehabilitats o haver aprés res a la presó! I realment és fàcil escapar-se de presons on els escarcellers fan un horari tant reduït de vigilància! Ara bé, els que ens hi aventurem de ben segur que podrem gaudir d’unes vacances, a les que ens tenen acostumats.

Ara, però, deixem les males notícies per passar a les pèssimes. Perquè resulta que estem a les vigília d’un virus mortal, i no em refereixo al mediàtic H1N1. Em refereixo a un virus que no ve, exactament del porc, sinó d’un que ve d’un zombie d’ulleres de pasta. Resulta que fins ara teníem aquest virus de la “Perpètua Mediocritat Reiterada” (virus RMR) contingut en un sol TAP. Aquest virus s’ha propagat ocupant molls que han quedat lliures. Fins ara tots sabíem a on no havíem d’anar, ara ens queda cada cop menys parcel·les on anar. No obstant aquest virus RMR ha mutat lleugerament, però no us deixeu enganyar per aquesta careta de modern i “progre”. Per més faldilles escoceses que es posi, no oblideu que: un escocès sempre serà fill d’un escocès. I a més a més penseu que sota tota faldilla escocesa, per més eròtica que ens sembli aquesta peça de roba, a sota hi ha aquella cosa dura. No oblideu que les aparences atractives enganyen! Respecte la soca original, què dir-ne? Que evoluciona cap al fracàs perpetu. No entenc com a aquestes alçades de la pel·lícula encara hi ha “professores” encara es pensen que l’arquitectura surt de la unitat aïllada onanista. Diria que hauria de repetir TAP I, o anar a fer classes d’història, DIFUNTA, d’arquitectura.

Respecte a altres propostes: n’hi ha uns que trauran fum, de ben segur, per obtenir un aprovat. Això, si les seves propostes no cauen com faran les xemeneies. Altres que es perdran per manca de directrius, i no em refereixo a que hagin donat directrius poc clares, sinó a la seva manca! Em vaig perdre al peu de pàgina número 5 de l’explicació. Espero que als aventurers o massoques se’ls informi millor que a mi del què han de fer. Però sí que voldria fer una petició, si algú en fa un PFC que aprovi, que m’ho diguin, em trauré el barret. I del nou TAP, encara no en diré res, per una vegada, i que serveixi de precedent, tindré la boca tancada! (bàsicament perquè no tinc cap input dels professors)

Salut i fins la propera amenaça divertida que plani sobre l’ETSAV.

Que comencin el circ ETSAV 0910! Els pallassos ja estan a punt!